El club

A començaments de l'any 1913, dos futbolistes locals, Salvador Mas i Agustí Torrellas, s'envolten d'un grup de joves per tal de crear una societat anomenada Granollers Foot-ball Club i començar a practicar el futbol a la ciutat. El lloc designat per als primers assajos és el pati enrajolat de l'Era del Baster, darrera el ja inexistent Convent dels Caputxins, a l'actual barri de la Font Verda. L'entitat esportiva queda oficialment fundada durant una d'aquestes trobades, el diumenge 2 de març de 1913, nomenant-se una Comissió Organitzadora encapçalada pels mateixos Alfred Canal com a president i Frederic Maspons com a secretari, a més de Jacint Torrents, Francesc Coma i Josep Parera.

Ben aviat s'escullen els colors de la camiseta: tota blanca per al primer equip, i blau-rosa barrada per al segon. Els primers ingressos econòmics, malgrat ser escassos, permeten al Club donar facilitats als jugadors per pagar-les de la seva butxaca, essent l'adquisició del calçat, en canvi, responsabilitat única del jugador. En el moment de començar a establir els equips es compta amb 91 socis. l 13 d'abril de 1913 es constitueix la primera Junta Directiva, amb la següent composició: Alfred Canal (president), Francesc Coma (vice-president), Frederic Maspons (secretari), Pere Barangé (tresorer), i els vocals Francesc Pi, Josep Maria Carreras i Rius, i Bonaventura Garrell Alsina.

L'entusiasme al voltant del club continua creixent fins al punt de poder crear un tercer equip (infantil) d'on brollaran les primeres figures del club: el porter Tomàs Rion, el defensa Ramon Meri, el tandem a l'atac esquerra format per Antoni Toledo i Enric Garrell, l'Eliseu París, i sobretot els germans Mas i els germans Martí, que tindran un paper vital a l'hora de salvar l'entitat. I és que tot just un any més tard, el 1914, sorgeixen diferències socials entre l'esforçat sector fabril i el jovent de classe alta del Casino.

 

Després de la Guerra Civil, el club es veu obligat a esborrar qualsevol estrangerisme en el nom oficial i de cara a la darrera temporada del Campionat de Catalunya s'hi inscriu com Club Deportivo Granollers. Durant pràcticament tota l'època del franquisme l'equip és un habitual a la Tercera Divisió de la lliga espanyola. El 1968 perd la categoria, després d'haver estat gairebé un quart de segle consecutiu a Tercera, des de la temporada 1943-1944 fins a la 1967-1968, només baixant a la 1948-1949. Comencen els anys negres per a l'entitat ja que el club no supera les categories territorials catalanes en tota la dècada dels setanta, tocant fons el 1976, quan es baixa a 1ª Regional.

A la temporada 1981-1982 és escollida una nova junta directiva que, amb Miquel Donnay al capdavant, aporta un rentat de cara a l'entitat: es catalanitza el nom del club a Esport Club Granollers, es dissenya un nou escut, es composa un himne a càrrec del grup d'havaneres Quatre Veus, es contracta un nou sponsor, s'enderroca l'antiga grada "sol" de bancs de pedra i se'n construeix una de nova amb capacitat per a unes 300 persones, amb seients de plàstic i els colors del club, i es disposen els nous vestuaris a sota d'aquesta. El 1983 s'aconsegueix retornar el club a Tercera Divisió. Esportivament parlant, l'era Donnay és de les millors que es recorden al Municipal del Carrer Girona, on l'equip aconsegueix jornada rera jornada omplir el camp a vessar. Jugadors destacats com Enric Moret o Joan Vilà passen per les files de l'equip.